sábado, 5 de octubre de 2013

RESUM CLASSES : CRONOLOGIA





            Ben volguts companys.

            Tinc la satisfacció de comunicar-vos—que el Dr. Llogari –continua amb nosaltres un curs mes.

            Donat que Hypàtia i Anatema mostren un interès creixent en el tema de l’historia de les religions -- des d’aquí -- expressem tota la nostra gratitud a en Llogari –per la seva voluntat, dedicació i sacrifici (cada   dijous de Vic a Rubí i tornar).

            Intentaré -- durant el curs -- anar-vos informant -- breument -- el que anem fent, sense atabalar-vos massa.

            Em començat les classes -- confeccionant un quadre de la cronologia -- de l’historia i dels fets ocorreguts a Roma i la part conquerida de Galilea i Judea.


            Per crear una referència -- assenyalem tres fets importants en el quadre de la cronologia -- i a partir d’aquestes tres dades, anirem ampliant el quadre en els dos sentits : del 0 fins al -3000 i del  0 fins al +2013.

            Son les tres revoltes jueves contra Roma.

a)     1ª guerra contra Roma

1ª revolta jueva.............................. any 66
destrucció de Jerusalem................... any 70
fi de la revolta i de la guerra............. any 73

b)     2ª guerra contra Roma

       2ª revolta  jueva.......................... any 115
       fi de la revolta i de la guerra.......... any 117

c)      3ª guerra contra Roma

       3ª revolta jueva........................... any 132
       fi de la revolta i de la guerra.......... any 135

            Aquestes dades -- les plasmem al quadre de la cronologia --  i ja podem anar-hi introduint personatges, fets, i aconteixements per situar-nos sempre en l’època que desitgem.

            A continuació -- passo a explicar-vos -- algun personatge o fet o curiositat.

            ¿ Recordeu quan en Llogari explicava uns fets ocorreguts amb un personatge que es deia Flavius Josef ?...

            Josef, en una època va ser sacerdot –però era una barreja de polític, notari, historiador, diplomàtic, assessor militar...etc.
            Home molt culte, escriptor i molt influent.
            A Galilea tenia molt carisma i el poble jueu se l’escoltava.

            En la cronologia -- situem a Josef a l’any 70 -- moments abans de la primera destrucció de Jerusalem.
            Estava rodejat i assetjat junt a altres caps militars i amb perill real de ser passat per les armes dels romans.
            Josef, va convèncer a tots, que seria millor morir a mans d’ells mateixos.
            Varen anar matant-se l’un a l’altre –però quan solament quedaven ell i un altre –va dir-li que si s’entregaven als romans, segurament salvarien la vida.             Va convènce’l i s’entregaren als romans.
            Així va ser com va salvar la vida tot fent la gran traïció als seus conciutadans jueus.
            Josef, va ser el primer en veure que els romans eren mes moderns i poderosos i tenien una amplitud de mires i llibertats mes gran que els jueus.

            Implantaven la “Pax Romana”.

            Va fer la rosca als romans dient-los que ell estava a favor dels guanyadors i els ajudaria a convèncer els que estaven encerclats i resistint dins de Jerusalem.
            Va dir a Vespaciá -- llavors general de l’exèrcit romà -- que seria emperador; omplint-lo d'orgull i vana-glòria.

            Varen dur-lo a les portes de Jerusalem i tot donant voltes a les muralles pregonava a viva veu la famosa frase:    “Déu està a Roma.  No a Jarusalem.  Vosaltres lluiteu contra Déu”.
            Va rebre un cop de pedra al cap i es pensaven que l’havien mort.  Al cap de quinze dies -- ja tornava a proclamar el mateix.

            Va minar-los-hi la moral i els pocs ànims que els quedaven. La destrucció va ser total i van sucumbir.

            Després varen emportar-se’l presoner a Roma perqué podien treure'n profit dels coneixements, experiència i diplomàcia d’en Josef.

            Va col·laborar molt intensament amb l’emperador i varen fer-li l’honor de donar-li noms romans i una mansió de Vespaciá.  No va tornar mai mes a Jarusalem.

            S’adjuntà el seu nom amb els títols honorífics de  Titus Flavius Josefus.

            Des de la perspectiva romana, els jueus eren un poble emprenyador.

          Semblava que acataven però no acceptaven el domini romà.

          Es burlaven de les exigències romanes i practicaven les seves costums i religió.

            Sempre vostre...                 Anatema

viernes, 29 de marzo de 2013

No llores por los muertos, rie por los vivos.


Hoy, siendo Viernes Santo, muchos cristianos se congregan las iglesias correspondientes a su localidad... ¿para qué?
¿Acaso celebran la tortura y muerte de un hombre hace aproximadamente 2013 años?
¿O es otra su motivación?
Todos hemos oído lo mismo, que Jesús bajó de los cielos y que murió para redimirnos de nuestros pecados. Y los fariseos contemporáneos a él le crucificaron, tal vez por celos.
Pero, ahora bien, he oído que muchas personas se reúnen para "celebrar" su muerte. ¿Tal vez por el alivio de sentir que hemos sido perdonados?
¿Entendéis lo que quiero decir?: ¿Se alegran por su muerte, o quizás por su propia absolución?
Asumo que cada lector que está leyendo estas líneas se inclina a pensar en la segunda opción, tal vez por alguna leve y subyacente fe en la bondad humana. Eso para los ateos.
Para los creyentes debe de ser distinto, puesto que la alternativa es vivir en el puro egoísmo y el regocijo de que ya uno murió por ellos, que ya están salvados.
Probablemente muchos de los que lean esto puede llegar a pensar que este es otro intento más de Sala Pensament, un blog más entre miles, para sembrar la semilla de la discordia, para poner en duda moral las creencias de millones de personas y para, mediante una cínica y tergiversada prosa, machacar y atacar la fe de los demás.
Eso no es así y a eso es lo que voy.

Tal vez vosotros, los que leéis esto, y de entre vosotros, aquel reducido grupo que os interesan los temas que tratamos aquí, en Sala Pensament, e incluso entre vosotros, aquel grupo más reducido aun que nos sigue con asiduidad, penséis que somos un grupo ateísta militante, que nuestra vocación es convertir, o mejor dicho, "desconvertir" a aquellos conversos en el cristianismo, que lo predicamos es odio hacia la iglesia, odio hacia la religión, odio hacia Dios y hacia Jesús.
Nada más lejos de la realidad.

Yo, servidor, me he codeado desde pequeño con fervorosos creyentes, con personas de infinita bondad y también con absolutos e incorregibles fanáticos.
Y actualmente, en mi primera juventud, puedo decir que he tenido la suerte de sumergirme en el otro lado del espectro. He conocido a ateos convencidos, gente hecha a sí misma.
He conocido a auténticos canallas, y también a personas con una desilusión tan grande en aquello que había sido la luz de su camino, que dedican lo que les queda de vida a perseguir cualquier rastro fervor e intentar, "fervorosamente", aplastarlo.
De personas hay colores y Sala Pensament está hecha de personas.

Pero no te confundas, lector.
Sala Pensament no es un proceso inquisitorial, no es una caza de brujas ni una cruzada contra la cruz.
Sala Pensament tiene por objetivo compartir ideas y te aseguro que no he encontrado hasta ahora nada más puro que eso.
Cierto, somos en nuestra mayoría no-cristianos, pero caerías en grave error si piensas que te miraríamos mal si proclamas ¡Creo en Dios!
En este blog, lo que queremos es expresar lo pensamos.
  
Según lo veo yo, y esta es mi humilde opinión, le religión es un instrumento. Quizás del poder, para controlar las masas, pero también sirve a las masas.
¿Cuánta gente reza pidiendo paz, pidiendo amor, pidiendo ganar la lotería, pidiendo que su equipo de futbol gane la liga? ¿Cuánta gente reza pidiendo que su madre no muera, que la chica a la que ama le sonría una vez más, que mañana llueva y sus cultivos crezcan? ¿Cuánta gente reza por poder volver a andar, por poder llegar a fin de mes, por poder mantener a sus hijos y que estos estudien, trabajen y sean felices?
Y a fin de cuentas, todos rezan por lo mismo, por ser felices.
De personas hay colores, y cada uno con su felicidad distinta.
Millones rezan, y quizás de esos millones, unos cientos consiguen calmar su espíritu de sus problemas diarios y alcanzar la claridad mental necesaria para actuar en consecuencia.
Lo que intento decir es que, si crees en Dios, y eso te hace feliz, adelante, te aplaudo. Yo no creo, y consigo esa misma calma espiritual mediante otros medios.
Yo he sido joven, más joven aún, y he emprendido guerras irracionales, atacando las creencias de otros. Y me arrepiento de ello. He madurado, he crecido, dentro de lo que cabe, y he aprendido a respetar las creencias de los demás.
Sigo manteniendo mis tesis, pero solo por sinceridad conmigo mismo, por no traicionar mis ideas, y porque, la verdad, me hace sonreír cada día.

Hoy es Viernes Santo, pero para mí no ha muerto nadie, sino que sigue viva en mí esa certeza de que cada hombre, mujer, niño y niña, desea ser feliz.
La metodología no importa si con ello sonríes y no le borras la sonrisa a nadie.
No llores por los muertos, ríe por los vivos.

Por Diomedes

domingo, 24 de marzo de 2013

JESÚS 3000 AÑOS ANTES DE CRISTO

El próximo mes de abril, sale a la venta la octava edición en castellano del libro "Jesús 3.000 años antes de Cristo" , y la primera edición en catalán.
Como sabréis el libro es el resultado de la  investigación sobre los verdaderos orígenes  del Nuevo Testamento, realizada conjuntamente por Llogari Pujol (teólogo exégeta, especializado en temas bíblicos), y su esposa Claude (doctorada en Historia Antigua de las Religiones).
Propongo la compra del libro para Sant Jordi (antes que se agote como paso con las anteriores ediciones), y recomiendo su lectura a todas aquellas personas que siendo o no siendo creyentes, sean valientes para abrir su mente, y sin prejuicios se dispongan a leerlo.

              Núria

martes, 15 de enero de 2013

ESTIMATS REIS D'ORIENT

          Després de la decepció que vaig tenir de petit, amb l'assumpte dels reis d'orient, ara he tingut la grata sorpresa de que al menys alguna cosa va ésser veritat.: la carta dels mags.
          Dic mags perquè de reis res de res. Els mags eren sacerdots experts en desxifrar somnis, en vaticinar aconteixements, llegir estrelles...
          La carta dels mags va existir, si, però dintre d'un conte egipci i que no era una carta de demanar obsequis i regals.
          Era una carta-trampa que es tenia de llegir sense obrir-la i el guapo que màgicament va poder fer-ho, va donar un disgust al faraó i tota la seva cort.
          Es un compte que explicàt per en Llogari es com una peli d'en Harry Potter.
          Es barallaven a mort amb màgies i poders extraordinaris que només s'expliquen perquè son escrits en un conte de fantasies i coses absurdes com que el fum de l'encens va ser el camí o el medi de desaparèixer que va tenir Senosiris després de tirar per terra i batre als tres mags d'Etiòpia i al patge que els acompanyava.
          A més si eren d'Etiòpia tots tres eren negres... i el bo, el poderós tenia 12 anys i deuria ser blanquet, i un xic morenet de prendre el sol que fa a Egipte... i eren quatre.
          I de tot això tan fantasiós n'ha sortit la festa que fem la nit de reis, amb carrosses, caramels i un negoci fabulós pels botiguers del ram. Cel·lebrem el dia dels innocents i ens burlem de la mainada de tal forma que quan es fan grans i s'adonen de que tot es una farsa, t'agradaria mes que mai t'ho haguessin explicat.
          Considero que el que vulgui creure que uns mags van anar a adorar un fill de dèu, guiats per un estel, tot portant-li ofrenes, l'haig de respectar de la mateixa manera que jo exigeixo que amb respectin quan dic: sembla increïble que durant 2013 anys s'hagi pogut mantenir una mentida sostreta d'un conte escrit 3000 anys abans de que passès el que ens expliquen. Increïble.

          Anatema