Ben volguts companys.
Tinc la satisfacció de
comunicar-vos—que el Dr. Llogari –continua amb nosaltres un curs mes.
Donat que Hypàtia i
Anatema mostren un interès creixent en el tema de l’historia de les religions -- des d’aquí -- expressem tota la nostra gratitud a en Llogari –per la seva
voluntat, dedicació i sacrifici (cada dijous de Vic a
Rubí i tornar).
Intentaré -- durant el
curs -- anar-vos informant -- breument -- el que anem fent, sense atabalar-vos massa.
Em començat les classes -- confeccionant un quadre de la cronologia -- de l’historia i dels fets
ocorreguts a Roma i la part conquerida de Galilea i Judea.
Per crear una
referència -- assenyalem tres fets importants en el quadre de la cronologia -- i a
partir d’aquestes tres dades, anirem ampliant el quadre en els dos sentits :
del 0 fins al -3000 i del 0 fins al
+2013.
Son les tres revoltes
jueves contra Roma.
a)
1ª guerra
contra Roma
1ª revolta
jueva.............................. any 66
destrucció de
Jerusalem................... any 70
fi de la revolta i de la
guerra............. any 73
b)
2ª guerra
contra Roma
2ª revolta jueva.......................... any 115
fi de la revolta i de la guerra..........
any 117
c)
3ª guerra
contra Roma
3ª revolta
jueva........................... any 132
fi de la revolta i de la guerra..........
any 135
Aquestes dades -- les plasmem
al quadre de la cronologia -- i ja podem anar-hi introduint personatges, fets, i
aconteixements per situar-nos sempre en l’època que desitgem.
A continuació -- passo a
explicar-vos -- algun personatge o fet o curiositat.
¿ Recordeu quan en
Llogari explicava uns fets ocorreguts amb un personatge que es deia Flavius
Josef ?...
Josef, en una època va
ser sacerdot –però era una barreja de polític, notari, historiador, diplomàtic,
assessor militar...etc.
Home molt culte,
escriptor i molt influent.
A Galilea tenia molt carisma
i el poble jueu se l’escoltava.
En la cronologia -- situem a Josef a l’any 70 -- moments abans de la primera destrucció de Jerusalem.
Estava rodejat i
assetjat junt a altres caps militars i amb perill real de ser passat per les
armes dels romans.
Josef, va convèncer a
tots, que seria millor morir a mans d’ells mateixos.
Varen anar matant-se
l’un a l’altre –però quan solament quedaven ell i un altre –va dir-li que si s’entregaven
als romans, segurament salvarien la vida.
Va convènce’l i s’entregaren als romans.
Així va ser com va
salvar la vida tot fent la gran traïció als seus conciutadans jueus.
Josef, va ser el primer
en veure que els romans eren mes moderns i poderosos i tenien una amplitud de
mires i llibertats mes gran que els jueus.
Implantaven la “Pax Romana”.
Implantaven la “Pax Romana”.
Va fer la rosca als
romans dient-los que ell estava a favor dels guanyadors i els ajudaria a convèncer
els que estaven encerclats i resistint dins de Jerusalem.
Va dir a Vespaciá -- llavors general de l’exèrcit romà -- que seria emperador; omplint-lo d'orgull i vana-glòria.
Varen dur-lo a les
portes de Jerusalem i tot donant voltes a les muralles pregonava a viva veu la
famosa frase: “Déu està
a Roma. No a Jarusalem. Vosaltres lluiteu contra Déu”.
Va rebre un cop de
pedra al cap i es pensaven que l’havien mort.
Al cap de quinze dies -- ja tornava a proclamar el mateix.
Va
minar-los-hi la moral i els pocs ànims que els quedaven. La destrucció va ser total i van sucumbir.
Després varen emportar-se’l
presoner a Roma perqué podien treure'n profit dels coneixements, experiència
i diplomàcia d’en Josef.
Va col·laborar molt
intensament amb l’emperador i varen fer-li l’honor de donar-li noms romans i
una mansió de Vespaciá. No va tornar mai
mes a Jarusalem.
S’adjuntà el seu nom
amb els títols honorífics de Titus Flavius Josefus.
Des de la
perspectiva romana, els jueus eren un poble emprenyador.
Semblava que acataven però no acceptaven el domini romà.
Semblava que acataven però no acceptaven el domini romà.
Es burlaven de les exigències
romanes i practicaven les seves costums i religió.
Sempre vostre... Anatema
